Center Field: Let’s mobilize against anti-Israel week.
We must go global and virtual in Israel advocacy, not because of anti-Israel week but because we have a great story to tell. And in the virtual world millions can take the lead in celebrating Israel.
Daniel Pipes sap How to Save the Obama Presidency: Bomb Iran (versió francesa: Bombarder l’Iran, ou comment sauver la présidence Obama).
Just as 9/11 caused voters to forget George W. Bush’s meandering early months, a strike on Iranian facilities would dispatch Obama’s feckless first year down the memory hole and transform the domestic political scene. It would sideline health care, prompt Republicans to work with Democrats, make netroots squeal, independents reconsider, and conservatives swoon.
És una idea; però fóra millor tenir les prioritats estratègiques clares, sense deixar-se influir per les giragonses de la política interna.
Wole Soyinka’s British Problem
England is a cesspit. England is the breeding ground of fundamentalist Muslims. Its social logic is to allow all religions to preach openly. But this is illogic, because none of the other religions preach apocalyptic violence. And yet England allows it. Remember, that country was the breeding ground for communism, too. Karl Marx did all his work in libraries there.
Voleu ser redactor d’informatius, àdhuc un brillant comunicador? Fidels a la nostra vocació de servei públic, us oferim el vocabulari essencial que us permetrà redactar qualsevol notícia.
Afanyar-se a desmentir:
«El govern, mentrestant, s’ha afanyat a desmentir qualsevol amenaça terrorista i ha fet una crida a la calma als països musulmans»
Estar marcat/ada:
«L’assemblea de la FAO, que va ser inaugurada pel secretari general de l’ONU, Kofi Annan, està marcada per l’absència d’importants mandataris mundials»
Incidir:
«L’especial de TVC vol incidir a mostrar gràficament l’evolució dels resultats als diferents estats»
Posar sobre la taula:
«Està previst començar a posar sobre la taula algunes de les qüestions més espinoses de la negociació»
Donar com a resultat:
«Les investigacions dels agents van donar com a resultat el fet que el sospitós no podia fer front als pagaments de les obligacions que es despreninen dels nou contractes de treball»
En el marc de:
«Alliberen onze cabirols a l’Estany en el marc de la reintroducció de l’espècie a la zona »
Posar negre sobre blanc:
«La gira d’Olmert i Peretz servirà també per posar negre sobre blanc a l’estratègia que es derivaria, cal insistir-ho, si la via diplomàtica fracassa»
Implicar-se:
«Moratinos emplaça Obama a implicar-se urgentment en el conflicte israelianopalestí»
Connectar:
«Una certa sensibilitat social per connectar amb l’espectre més ampli possible de l’electorat»
Passar per:
«Mas replica a Montilla que el front comú passa per pactar una xifra»
Passar factura:
«La falta de perspectives de millora passa factura i fa reaparèixer les pors i l’atordiment»
No deixar indiferent:
«Una combinació artística eclèctica que no va deixar indiferent a ningú»
No per … menys …:
«No per esperada la notícia és menys bona»
Jubilar-se més tard sembla una conseqüència lògica de l’augment de l’esperança de vida, si partim del supòsit que hem vingut a aquest món a patir i a guanyar-nos el pa amb la suor del front; però abans de donar per bo el primer acudit d’un govern agònic val la pena fer una mirada de conjunt a tota la societat. Realment fa falta mantenir els vells treballant, quan hi ha tants joves sense fer res de profit? Deixant de banda els nivells alts de gestió i de transmissió del coneixement, en què n’hi ha que guanyen amb l’edat —ni de bon tros tothom però sí un respectable nombre—, es pot dir que en la majoria de les feines la gent de 20 a 30 anys se’n surt més bé que no pas la gent de 60 a 70; no cal ser antropòleg ni fer gaires experiments per veure quin sector de població és millor quant a vigor, reflexos, productivitat, rendiment, capacitat d’aprenentatge, facilitat per l’anglès i domini de noves tecnologies. Quin sentit té retardar l’accés al treball dels qui estan en les millors condicions físiques i mentals de treballar i alhora incentivar el dels entrats en la senectut? Si s’estan polint la caixa i no n’hi haurà ni per aspirines, parlem-ne, però parlem de tot. Comença a ser hora de fer balanç del que ens han reportat l’escolarització obligatòria fins als 16 anys, quan amb 14 en faríem ben bé prou, uns plans d’estudis morosos i no orientats a la vida laboral, la inculcació d’una visió del món lúdica i parisitària: un retard injustificable en l’entrada en el mercat del treball mentre tots els indicadors educatius ens situen entre els últims de la fila. Comença a ser hora de fer balanç de tants experiments frustrats i de jubilar sense contemplacions els governants inconscients que en fan.
Publicat el 05/02/2010 en 
Le financement européen de la guerre du narratif.
Un sujet systématiquement évité dans le cadre de la recherche quasi officielle et des colloques, est le financement européen massif d’Organisations Non Gouvernementales (ONG) radicales, dont les activités alimentent le conflit au lieu de « soutenir les forces de modération », comme le proclame le titre de ce colloque. Par l’intermédiaire du “Programme de Barcelone” et de projets d’aide, la Commission Européenne et les gouvernements qui en sont membres, versent, chaque année, des dizaines de millions d’euros à des ONG palestiniennes, israéliennes et autres. Les objectifs affichés incluent la promotion de la démocratie, de la paix et des droits de l’homme, mais les résultats sont souvent contreproductifs et alimentent le conflit. Ces ONG orchestrent la diabolisation et la délégitimation d’Israël, par des labels tels que « apartheid », « crimes de guerre », sur la base de la stratégie adoptée lors du Forum des ONG de la Conférence de Durban, en 2001.
Quan el ministre d’indústria porta a col.lació que Catalunya consumeix més energia que la que produeix, no està parlant sols de les escombraries nuclears sinó de l’aptitud econòmica de Catalunya. És una manera no gens diplomàtica de dir: com que us trobeu en una situació de dependència energètica, no esteu en condicions de fer altra cosa que acatar les nostres decisions tant si us agraden com si no. Han acabat els lirismes sobre les grans aportacions de Catalunya a la democràcia i a l’europeisme, ara tot són faves comptades i plantejaments descarnats. L’esperit de la transició s’ha fet fonedís davant el fantasma de la independència, i com més va més veurem tancar els debats d’aquesta manera. I com que amb les coses de menjar no s’hi juga, els partidaris del dret a decidir —o de decidir tirar pel dret— ens haurien de començar a explicar quins són els paràmetres que sostenen la viabilitat d’una Catalunya independent. De totes maneres, la dependència energètica de l’exterior no és cap obstacle insalvable —de fet, importen energia tots els estats de la Unió Europea, excepte Dinamarca— però sí és un bon escac a la sobirania. Precisament és el dèficit energètic de la UE —junt amb la renúncia al poder militar— que explica la seva progressiva subordinació política a Rússia i a les potències àrabs. Donat el cas d’un partiment de peres ordenat i pacífic —una suposició prou fantasiosa—, Catalunya naixeria dependent en molts aspectes i amb un veí més poderós disposat a tallar-li l’aixeta amb qualsevol pretext. La història de les nacions ens ensenya que no tot el que és desitjable és possible ni tot el que és possible és fàcil, i que fins el que és fàcil no s’obté sense un immens esforç.
Publicat el 29/01/2010 en
“The bomb wasn’t the only thing burning in his pants.” Quan us expliquin la causa del terrorisme —que si l’imperialisme, que si l’arrogància occidental, que si els territoris ocupats per Israel a Palestina…—, engegueu-los a dida i recordeu aquest tarat que no sabia on ficar-la: Sex torment drove him nuts.
Xavier Sala i Martín: Chapuzas migratorias, article publicat a la Vanguardia el 17/01/ 2 0 0 1 !
Los recientes incidentes y accidentes relacionados con inmigrantes han puesto de manifiesto que la actual política de inmigración que, imitando a la política de prostitución, se basa en la “ilegalidad consentida”, es la típica chapuza española convertida en peligrosa bomba de relojería de consecuencias sociales y económicas impredecibles. El problema fundamental radica en entender que no se puede tratar a los inmigrantes como ciudadanos de segunda categoría y que, si no estamos dispuestos a tratarlos en condiciones de igualdad ante la ley, será mejor expulsarlos y cerrar las fronteras.
Igualdad ante la ley quiere decir que no se puede discriminar a los extranjeros con condiciones laborales inferiores a las que se dan a los españoles de origen, y que los empresarios que infringen las leyes laborales deben ser perseguidos y castigados. Pero también quiere decir que, al igual que el resto de ciudadanos, los inmigrantes deben ser sancionados (incluso con la deportación) si incumplen la ley, aunque sea la laboral.
Puede parecer que, a corto plazo, lo más humanitario es dejarles trabajar a cambio de unos salarios que son inferiores a los que se pagan en España, pero que son muy superiores a los que recibirían en su país de origen. Al fin y al cabo, eso les permite ganar algún dinerillo para sobrevivir. Ahora bien, lo más humanitario a corto plazo puede no ser lo mejor a la larga. Cuando corra la voz de que en España se permite a los extranjeros obtener ingresos ilegales, una nueva ola de inmigrantes se presentarán en la frontera. Las mismas razones humanitarias nos llevarán también a dejarles trabajar ilegalmente, lo cual atraerá a una nueva ola migratoria y así sucesivamente hasta que la situación se haga insostenible.
(…)
Doncs bé, ja hem arribat a la situació insostenible.
_
_